Celda 211

Luis Tossar està sent l'estrella d'aquesta pel·lícula però el mestratge de Daniel Monzon converteix el film en imprescindible dins la filmografia ibèrica encara que el paper del Resines sigui patètic i es pugui considerar com l'únic nyap.
Una narració amb un guió ple de ritme i significat vital al llarg d'un equilibri inestable a la vora del precipici, una situació atzarosa -potser un pel forçada- que porta al protagonista a viure una situació límit al costat d'un pres que no te res a perdre.
El naixement d'una amistat entre dos personatges antagònics on un pot guanyar la dignitat i l'altre pot perdre tot un feliç projecte de vida esdevé un drama sense bons ni dolents, amb uns cops d'efecte molt bens distribuïts i amb una intensitat creixent.
No es pot demanar més, li posarem un 8,5.