Dues formes de mirar l'educació


Amb tres mesos de diferència dues estrenes sobre el món educatiu. Propostes molt diferents amb estils diferents. Mentre "La ola", amb molt d'èxit a Alemanya, ens construeix una paràbola alliçonadora i amb una finalitat eminentment didàctica, "la classe" és pura poesia visual ubicada en una aula de secundària de les rodalies de París sense cap pretensió que la de presentar amb un realisme implacable el dia a dia amb els seus conflictes inclosos.
Pretensions diferents amb resultats molt allunyats. Mentre el film francès aconsegueix crear un discurs cinematogràfic coherent i estèticament atractiu, el llargmetratge alemany es dedica a forçar la història fins al límit i a encadenar seqüències sense massa sentit.
A "La ola" li posarem un 4 i a "la classe" un merescut 8.