L'enèsim cant a l'optimisme


Una cosa és fer una pel·licula i l'altra és voler donar lliçons amb metàfores i diàlegs presumptament enginyosos i pedants. Una cosa és buscar un univers màgic i l'altre perdre's en l'intent de imitar la idealitzada "Amelie". Surts de la sala amb una bona sensació degut al final impactant i feliç alhora però a mesura que passen les hores et dones compte que tot es va desinflant i perd solidesa.
El personatges són molts plans i previsibles, les crítiques i ironies massa fàcils i tot plegat ratlla la pedanteria i el bonisme sense massa sentit.
La seva puntuació queda en un 4.