S’ha de veure


Avatar no és una obra mestra històrica i revolucionària tal i com s’havia anunciat però t’enganxa des de les profunditats oníriques i no et solta fins que la pel•lícula acaba. A tothom amb qui comentes la pel•lícula et critica que li recorda a alguna anterior: que si “pocahontas”, que si “bailando con lobos”, que si “la selva esmeralda” que si la història és molt simplona, que l’ecologisme recalcitrant ja està molt suat.. però acaba amb la frase: “s’ha de veure”. I perquè “s’ha de veure”??. Doncs, senzillament, perquè és una experiència única de comunió que molt poques vegades pots viure. Comunió, això si, sense obrir el que alguns crítics diuen “el tercer ull”: el costat més innovador i trencador que està reservat a molts pocs films al llarg de la història.
A destacar l’univers cuidat al mil•límetre del planeta Pandora, des de l’espectacularitat del paisatge fins al més mínim detall del contacte fluorescent.
La nota final es queda en un 7,5 però sempre amb l’afegit “s’ha de veure”.