Invictus: uns escortes especials


El mestre Clint no defrauda i signa una nova llarga entrega que el fa una mica més gran. Els papers protagonistes també estan a l'alçada del que s'espera. Fins i tot podem dir que la difícil filmació del rugbi, i especialment la gran final, resulta llarga però ben aconseguida amb una utilització del so intern molt particular i aconseguida.
Tot plegat una mica previsible: barrejant un mestre amb dos actors dels grans no pot sortir res dolent. La sorpresa que es va consolidant fins al final són el grup d'actors que forment l'escorta interracial del flamant nou president: no podem dir que tapen als protagonistes però sí que en conjunt conformen un element cabdal i metafòric dins la grandesa, sense arribar a ser una obra mestra, de la pel·lícula. Li posarem un 9.