Toy story 3: més enllà d'una pel·lícula infantil


Aquesta és la rotunda afirmació que faig quan algú em pregunta sobre el film. Si no et pots acompanyar d'un infant per dissimular és ben be igual, cal anar-hi sol sense cap mena d'excusa o vergonya.

Inicialment es podria pensar que una tercera part únicament servia per allargar exageradament els arguments ja coneguts. Res mes lluny de la realitat, la història es desenvolupa amb uns patrons nous i un guionatge ple de ritme, tocs ben distribuïts i molta imaginació en seqüències que s’aproximen a la genialitat. Per mencionar-ne una cal destacar la conversió per culpa d'un RESET del Buzz en un esplèndid dandi hispànic.

El nous personatges no s'han creat a partir d'una bona idea i prou sinó que s'han construït amb una professionalitat i intenció dignes dels clàssics. No hi ha cap escena gratuïta i el metratge és l'adequat sense palla per reomplir.

En definitiva, una saga que progressa adequadament per arribar a convertir-se en un clàssic del cinema amb majúscules. La edat i la "falta de transcendència" no poden ser una excusa per no visualitzar-la i, tot relaxant els prejudicis, i viure una experiència única i altament plaentera.