Emulació, enveja i venjança: històries eternes


Surts de la sala després de veure "red social" amb angoixa, o al menys amb molta inquietud. Mires el rellotge i han passat volant dues hores. Es tracta d'un drama?, és una nova "ciutadà Kane"?. Preguntes que et van acompanyant durant dies i et conviden a comentar-ho arreu. De moment un bon símptoma.
La tria de la foto no és casual: en Mark es queda bocabadat al quarto de les bicicletes contemplant les fotografies de l'exclusiu club de veterans... mentre parla i tanca un primer contacte per un projecte de feina no treu la mirada de sobre a les fotografies. La seva expressió és clara: evoca una enveja delirant davant d'un lloc al qual no passarà mai de la primera estança.
No crec que la cinta tracti dramàticament d'una situació generalitzada de relacions social descafeïnades i no presencials. Més aviat és la repetició de processos d'emulació d'estatus socials que parteixen de cercles en primer lloc exclusius per convertir-se en un fenomen de masses imparable en un període de temps rècord. El veritable drama és personal encara que la tipologia "autista virtual" sigui una personalitat malaltissa que s'estigui estenen.