Biutiful: intencions girades en contra


Ni bé, ni regular, la pel·lícula està malament. Sense ritme, demanat l'hora a crits, amb uns personatges que no lliguen, un protagonista superficial -encara que amb una interpretació admirable- que no és creïble per excés d'abnegació i misèria són els elements que configuren una cinta amb unes pretensions que alguns hi volíem veure la compensació a "Viky Cristina..." però que no acaba de aprofundir en una història amb excessius personatges sense sentit.
Sense cap mena de dubte el director de l'excel·lent "amores perros" ha caigut en el tòpic i la repetició de la forma sense preocupar-se pel fons, el ritme i l'argument.
Fins i tot en la forma acaba cansant aquest continuu moviment de càmera amb primeríssims plans i estètica desenfocada i fosca. Definitivament, les suposades bones intencions de denuncia es converteixen en un viatge virtual per tot allò miserable amb una profitosa rentada de consciència per les classes benestants i burgeses. O és realment això el que fa atractiva la cinta?