DE DIOSES Y HOMBRES: per sortir-ne en pau


Quant el ritme d'una pel·licula és volgudament pausat i lent amb la intenció de marcar més els silencis que l'acció ja dónes a entendre que la teva narració busca més la mística que l'estricte relat d'una història amb pretensions de veracitat. El director no enganya a ningú i la seva recerca va més en la línia de les raons humanes i filosòfiques que les històriques. No busca respostes a uns fets, encara ara, amb moltes ombres sinó més aviat en els mecanismes i les preguntes més profundes que segurament es van donar dins el grup i a partir de l'escrit "testament" espiritual de l'abat.
Malgrat totes aquestes bones intencions la cinta es recolza de forma excessivament repetitiva en les oracions i càntics catòlics dels monjos en lloc de fer-ho en converses i diàlegs com el de la foto en la que el metge i la noia parlen obertament al voltant de l'amor.
Una bona pel·licula i prou. Li posarem un 7,5