CISNE NEGRO: cos i ment en conflicte


Les persones que depenent del seu cos material en el sentit més estricte per dur a terme el seu projecte de vida es troben en conflicte permanent a l'hora de mantenir un equilibri difícil i que la pressió en la recerca de l'èxit personal i social fa que les guerres siguin especialment crues.
La protagonista és un cas extrem en el que la exigència -personal, familiar i social- de l'èxit provoquen un martiri corporal i mental que desemboca en deliris i automutilacions per arribar al tràgic final.
El mèrit del film es basa en situar el relat en una visió obsessiva, personal i alterada de la protagonista. En lloc d'una visió externa i novel·lada el director ens situa en la pell i la ment destarotada de la ballarina amb un ritme amb moltes "muntanyes russes" que li donen una força impressionant malgrat s'alteri la coherència de la trama. Es tracta, com sempre, d'un altra coherència: la del fons i la forma. En aquest cas podem aclamar-ho com a objectiu aconseguit tan en la interpretació com en la direcció. No és casual que la Natalie Portman hagi declarat que "aquest paper hagi estat i estarà el més dur de la meva vida". Fins i tot podem dir que es busca una unitat cos/ment que superi una ruptura artificial al presentar-nos una difícil separació entre allò real i allò irreal. De fet, durant la pel·licula hi ha mots instants que et qüestiones aquesta separació per arribar a la conclusió que es ven be igual; tot és real encara que sigui producte d'una obsessió neuròtica. Es mereix un 9.