"Más allà de la vida": l'amor per sobre de tot


El mestre Clint manté un to envejable i s'atreveix amb una temàtica molt esquerpa i relliscosa. Tractar d'explorar les experiències místiques, trobades, visions o lectures de persones que han tingut alguna aproximació a la mort no deixa de ser una possibilitat d'enganxar-se a l'efectisme més simplista i resultadista. El mestre explora una temàtica amb la qual es nota un ànsia de coneixement, d'exploració veraç del que hi ha de veritat en un dels autèntics leimotivs de la nostra existència. S'hi aproxima per tres camins diferents, tres línies vitals amb pèrdues, desenganys i recerca d'alguna cosa que no saben ben be del que es tracta. Tres línies que confluiran al final d'una forma un pèl forçada però plena de significació en moments -als quals Clint ens te molt ben acostumats- plens d'una rica emotivitat gents cursi o innecessària. El mestratge narratiu queda una mica coix en alguns trams de la cinta, especialment el que fa referència a la primera trobada de parella que te el protagonista -un impecable Mat Dammon- amb la seva companya de curs gastronòmic i en alguns episodis de la periodista francesa en les seves peripècies per aconseguir escriure un llibre. Potser la història dels germans bessons és la més rodona de les tres.
Malgrat tot, la pel·licula te una fortalesa i una consistència embejables que no et deixa, ni molt menys, indiferent. Es mereix un 8.