"En un mundo mejor". Hi ha alternativa a la venjança violenta?

La directora danesa Susanne Bier investiga en àmbits socials dispars els límits entre el pacifisme i la venjança, entre la no-violència i la llei de Talió i aconsegueix no caure en el tòpic o el pedagogisme superficial. A més a més, barreja volgudament i amb èxit el món adult i el de la infància. No és poca cosa!!
La directora narra amb un ritme trepidant una història que t'enganxa i sembla, en un principi, mostrar empatia per a dues concepcions dels conflictes totalment oposades. Al final arriba una conclusió clara però pel mig t'ha fet sentir vergonya pròpia al acceptar visceralment una venjança violenta en dos societats totalment oposades (el linxament d'un mafiós i assassí local a qualsevol racó de l'Àfrica i la resposta violenta per tal de fer-se respectar en un entorn escolar).
La lliçó és com una practica de laboratori en carn pròpia i provocada magistralment per un llenguatge cinematogràfic cru, sense efectismes i realment emotiu. Tot plegat arrodonit amb un treball d'actors i actrius realment magistral del qual s'ha de destacar al protagonista suec Mikael Persbrant i els dos infants (no cal repetir la dificultat de treballar amb aquestes edats).
I com sempre, la realitat supera la ficció en aquests dies de maig de violència gratuïta i innecessària en el desallotjament de les places de Catalunya a BCN i  Ricard Vinyes a Lleida. La cinta intenta donar resposta a la dicotomia eterna entre la venjança violenta i pacifisme no violent tot mostrant les dues parts de forma clara i contundent per acabar en una subtil conclusió. Recomanable per tothom però potser obligatòria per alguns responsables polítics... Es mereix un 8,5