"Midnigth in Paris": un conte de fades de collita pròpia

Abans de res cal comentar l'article d'en Xavier Cercas al dominical de El Pais que du per títol "la edat de oro" i en el qual s'elogia la figura d'en Woody Allen i el privilegi que significa poder gaudir de la seva genialitat una vegada a l'any i que acaba amb la frase "la única posible edad de oro es el presente, que es lo único que hay".
Una parella perfecta se situa en un entramat casual a la ciutat de Paris amb unes dosis suficients de viatge fantasiós que s'inicia tot just a la mitja nit, amb uns diàlegs irònics i demolidors i amb una trama simple i efectiva. Quina millor manera d'explicar la realitat que amb un conte fantasiós i irònic?.
La cinta és un conte de fades adaptat a la pròpia història de Paris com a ciutat de trobada d'artistes i bohemis en la qual es desmunta el mite de la edat d'or, que explica Cercas perfectament, i fa un cant a la vida per damunt de tot. La vida viscuda amb oportunitat, intensitat i entusiasme, sense perdre mai el sentit de l'humor i la ironia i estan "sempre a punt" per esperar allò inesperat i poder atrapar-lo. Un atac sense contemplacions a tot allò que tingui a veure amb la nostàlgia.
A destacar la contundent crítica irònica al moviment del tea party que està representat pel pare de la protagonista. Sobra, per forçada, l'aparició de la Bruni. Li posarem un 8,5 i que continuï el geni.