Blackthorn: un western genuí i diferent que es queda a mitges

No se pas on vaig llegir, però em va resultar encertada i creïble, una sintètica definició de western: una història on la venjança és sempre la columna vertebral de la trama. Està clar que ens trobem davant típic i potser massa tòpic western. La trama es construeix al voltant del viatge de retorn i retrobament del bandit Butch Cassidy (Sam Sheppard) des del seu exili Bolivià. Accidentalment es toparà amb un oportunista i ambiciós sense escrúpol espanyol (Eduardo Noriega) al qual s’unirà fins al final en una història d’amistat, arrels i desenganys permanents.
La cinta està feta amb un bon ritme, un bon guió amb uns flashbacks oportuns i mesurats, una ambientació diferent però autèntica (que és el que demana qualsevol bon western) però que es queda amb un classicisme estàndard que no aporta res de nou i que el treball dels actors és molt descompensat. A les escenes que comparteixen el dos protagonistes en Sam Sheppard es menja, literalment, a una Eduardo Noriega una mica espantat davant un monstre. El mateix Stephen Rea, en la seva curta però intensa aparició eclipsa l’Eduardo d’una forma una mica escandalosa.
També s’ha de destacar l’excessiu respecte a tot allò “políticament correcte” que es demostra al plantejar el triangle amorós origen del fill del protagonista. Es podria haver plantejar d’una forma més explícita i no tan primmirada. La nota que li posarem serà un 7,5. Més informació a Fotogramas i Cinemania.