"Pequeñas mentiras sin importància": una feina excel·lent per una història nyonya

La trama comença amb un pla-seqüència magistral que et deixa estorat i enganxat a la cadira. A partir d’aquí es desenvolupa una típica i tòpica història de grup d’amics similar a “los amigos de Peter” en la qual es van desgranant d’una forma coral i combinant perfectament el riure i el plor unes relacions complexes i especials pròpies d’una societat opulenta i il·lustrada amb un final emotiu i ple de la “moralina” més simplista que us pugeu imaginar.
La peli destaca per un treball interpretatiu memorable amb quatre grans centres (Max, Mari, Vicent i Eric) acompanyats d’uns secundaris magistrals entre els quals destacaré la sorpresa del cultivador d’ostres (Joël Dupuch) que, tot i ser “amateur”, transpira una força i una autenticitat encomiables.
S’ha d’agraïr la veracitat de totes les escenes malgrat els excessos i abusos de les situacions al voltant d’una taula o en un llit. Sembla que es vulgui donar un intimisme que acaba resultant excessiu per repetitiu i un pèl forçat. També cal destacar la naturalitat dels diàlegs tot i que, en ocasions, sembla que parlen llibres de text de sociologia en lloc de persones normals.
Una cinta que no marcarà una època però que agradarà a la gent que busca bona feina interpretativa i de direcció, amb emotivitat i bon ritme. Li posarem un 7.