"Poesia": un descobriment excepcional

Una entranyable i excèntrica àvia que temporalment ha de tenir cura tota sola del seu nét s'enfronta a un succés menyspreable que ha protagonitzat l'irresponsable en qüestió mentre intenta fruir de les paraules (i en definitiva del que li queda d'existència) tot just quan se li estan escapant (té un principi d'Alzheimer) fent front a tots els episodis que li cauen a sobre amb una dignitat esfereïdora.
Tot i que la pel·licula es va estrenar el 2010 m'ha significat un autèntic descobriment en dos sentits. En primer lloc un director (Lee Chang-dong) detallista i que busca la complicitat de l'espectador sense donar-li tot mastegat o abocar-lo a un raig de llàgrimes excessiu. I en segon lloc, una actriu (Yun Junghee) excepcional, una autèntica diva al seu país i que va eclipsar a la mateixa Juliette Binoche per "cópia certificada" al Festival de Cannes 2010.
A part de les descobertes la cinta "amb un títol molt agosarat" no decepciona i està, realment, a la seva alçada. Retrata amb un mestratge sublim tot allò que composen les vivències més íntimes d'una persona que vol trobar "la bellesa" a través d'un curs de poesia (les escenes de les classes i les lectures són magistrals), està patint en les seves carns el despotisme adolescent més fosc i malvat, afronta les conseqüències del jovenet descervellat amb una dignitat encomiable i elabora un dramàtic final ple d'una justa i sabia emotivitat.
Tot i que la trama està centrada en el personatge de l'àvia, el director aconsegueix un retrat social col·lateral ple de significat: la sobreprotecció familiar i masclista dels adolescents, l'escapisme irresponsable dels joves, la hipocresia d'una societat endogàmica, la perversitat del domini sexual, la solitud i la importància d'una xara social malmesa són alguns dels aspectes que es tracten amb sentit dins la trama. Si podeu, no la deixeu escapar. Es mereix un 8,5. Més informació.