"No habrá paz para los malvados": retrat d'un anti-heroi

Mantenir la qualitat i la tensió dels primer quinze minuts magistrals suposa tot un repte que no es veu completat però que s'agraeix fervorosament. No cal fer xocar trens en càmera lenta amb exhibicionisme  digital. Amb un bon ritme i muntatge n'hi ha prou. Fins i tot no cal ni música que reforci la trama. Només per aquest magistral inici ja val la pena pagar l'entrada.
El costat fosc i realista d'un personatge obscur, malvat i egoista però alhora creïble i entranyable ens acompanya durant tot el metratge d'una forma, potser excessivament, obsessiva. La trama paral·lela i la connexió amb d'altres personatges queda una mica coixa tot i l'excel·lent treball que fan els secundaris. I aquí ens trobem amb la mancança més greu de la cinta: la reiterada i obsessiva fixació en el magnífic personatge central provoca finalment una pèrdua d'atenció que no es recupera fins ben entrada la part final.
A destacar el magnific treball a nivell de llenguatge cinematogràfic i de muntatge. Els diàlegs són els justos i tot allò que es pot explicar amb imatges no  ho reitera amb explicacions sobreres. L'atenció es manté o s'ha de mantenir per seguir la trama i fixar-nos en els detalls que van donant sentit a totes les connexions que es van lligant. Tampoc ens pensem que es una peli de detectius que van desembolicant el cabdell. Tot succeeix per una simple casualitat a l'hora d'esborrar testimonis inoportuns producte d'un múltiple assassinat per una borratxera fora de lloc. No li busquem sacrificis pel be comú o coses similars. El personatge és molt obscur i molt fosc i, tot plegat la lia molt grossa. I aquest és el mèrit: una història molt trillada però rodada i realitzada amb un mestratge envejable. Es mereix un 8. Més informació a FilmAffinity, Fotogramas i Cinemania.