"Super 8": una super punxada

No sé què hi veuen molts crítics a una cinta que cau en els tòpics més trillats, abusa dels efectes digitals, té un ritme pla com una xapa i és més previsible que la cintura d'un armari. Us asseguro que m'hi vaig esforçar buscant la màgia de la nostàlgia d'una època on tot era possible i el món estava més preocupat pels extraterrestres que per la crisi, buscant la innocència d'un conte o la frescor d'una trama inversemblant. No vaig trobar res de res. Els personatges reciten i no conecten en cap moment, els cops d'efecte són tan previsibles que a la sala ningú es va copsar per a res, l'exageració arriba a ser patètica en lloc de màgica o volgudament exagerada. Es nota la mà acompanyant de l'Spielberg sense arribar en cap moment al seu efectisme tendre i encisador.
Tot plegat un pastitx gegant i caríssim ple de tones de merenge embafador que no aporta res de nou. No se on troben "l'imaginari universal" o la "passió cinèfila"... Està molt bé fer un homenatge a la generació dels 50 i el seu lligam amb les activitats extraescolars de super 8 però no amb una història insulsa i un treball actoral (amb alguna excepció) discret i pla. No es mereix més d'un 6. Més informació.