"Una mujer en Àfrica": un batibull d'images i prou

El plantejament de la cinta és interessant: les dramàtiques experiències d'una dona plena de fortalesa i dignitat que es veu envoltada de la mesquinesa, l'absurd, la desídia i la traïció en un marc de violència extrema i lluny de qualsevol arbre on aferrar-se que no sigui ella mateixa. A partir d'aquest punt de sortida es desenvolupa uns trama rica en imatges suggerents però buida de ritme i d'un fil argumental que li doni sentit. Es presenten escenaris i idees prou sucoses (el postcolonialisme, la corrupció, la família, el valor de les coses, el poder, la maternitat i l'educació,...) deixant el plantejament obert, sense entrar en profunditat i, el que és més greu, sense donar una traça que uneixi tot l'amuntegament d'escenes.
El producte final pot agradar i fins i tot entusiasmar als partidaris d'un cinema "contemporani" on l'espectador sigui protagonista al donar sentit i lligam a tot allò que es presenta, on el cru realisme i el moviment de càmera et provoqui un subjectivisme pertorbador que remogui més l'emotivitat que al raciocini. Al meu entendre no ho aconseguix i les propostes es queden curtes, buides o desconnectades. És el problema de voler comunicar moltes coses en un espai de temps limitat.  A destacar el magnific treball de l'actriu Isabelle Huppert. No es mereix més d'un 6. Més informació.