"Somewhere": l'insuportable pesadesa de la buidor

Fer una bona pel·lícula d'ambient tot creant una atmòsfera de buidor i desassossec en la qual no passa absolutament res, al marge d'una anècdota vivencial d'un personatge desorientat i insuls, te un mèrit que cal reconèixer d'entrada. Al mateix temps la directora transmet aquesta angoixa d'una forma emotiva i magistral amb tanta insistència que moltes vegades t'agafen ganes de marxar al comprovar un minut darrera l'altre que no passa res i que tot el que es mostra no aporta absolutament cap novetat digna de destacar... o si?. Aquest dubte et fa restar assegut a la butaca fins al final, però he de reconèixer que ja des de l'escena inicial se sent un angoixant impuls reprimit de marxar de la sala.
Estèticament la cinta supera amb escreix un notable, cosa que no fa a nivell interpretatiu en el paper protagonista. Destaca positivament el paper de la filla (Elle Fanning, cal prendre nota d'aquest nom després de veure-la també a Super 8) en un paper ple de subtilesa i complexitat.
Malauradament, aquesta pretensió excessiva per l'atmosfera i l'estètica va a càrrec de la desaparició del missatge, el guió i, fins i tot, el ritme. Unes característiques més pròpies de la publicitat que del propi llenguatge cinematogràfic. Malgrat tot es mereix un 8. Més informació a Filmaffinity, El Pais (Carlos Boyero) i la Vanguàrdia.