"Margin call": retrat de taurons apurats

L'opera prima de J.C. Chandor com a director i guionista no podria tenir millor carta de presentació que una cinta amb un fonaments indestructibles: un bon guió, una bona feina i elecció d'actors i un ritme equilibrat i sense estridències.
El tema de la cinta podria donar peu al didactisme o l'apologia de les malifetes dels dolents-dolents. Per sort, ens mostra un relat creïble i humà del que podria haver estat la nit clau en l'inici de la crisi en la qual encara estem des del, ja llunyà, 2008. Tot passa durant una llarga nit precedida d'un dia d'acomiadaments "exprés" en la qual un jove tauronet (un brillant enginyer reconvertit per una simple qüestió d'oferta laboral) descobreix en un treball iniciat per un recent acomiadat que el risc assumit pels "productes" d'inversió de l'empresa ja feia dies que havia superat el marges tolerables. A partir d'aquí es desencadena tot.
Un grup de bons actors embotits en una planta d'oficines durant el 90 % del rodatge podria ser una bomba si ens fixem en l'excel·lent i guardonant equip d'actors i actriu que hi treballa. Malgrat el reduït pressupost de rodatge al majoria d'actors sembla ser que van triar treballar ajustant-se al que hi havia després de llegir el contundent guió. Per sort i al contrari que els personatges de la pel·lícula, hi ha actors que no estan embogits per l'espiral de més guanys-més consum.
En definitiva, ens trobem davant una visió dramàtica de com va petar tot això de la crisi, i el que és més important, que ens permet identificar-nos perfectament en els somnis, frustracions o remordiments d'uns personatges responsables d'una catàstrofe que encara cueja però que es retrata des d'un punt de vista molt humà.