"Nader y Simin, una separación": una joia

Sempre hi ha un descobriment que t'omple d'optimisme i et deixa els ànims ben a prop del cel. El mèrit del director iraní, Asghar Farhad, és múltiple. En primer lloc s'ha de destacar el magnífic treball amb el grup d'actors i actrius dins del qual no desentona ningú i resulta difícil assenyalar els millors tot i que em decantaria pel trio d'actrius protagonistes i, en concret, la nena d'onze anys. El realisme i credibilitats que aconsegeixen tots plegats en el seu paper està molt pròxim a la perfecció.
El treball amb el guió és impecable proper al ritme i la dosificació dels millors thrillers. El que comença amb una separació es va convertint en un drama judicial per acabar en una lluita d'egos personals amb una barreja de tensió i intriga justa sense caure mai en el didactisme fàcil o la decantació cap unes raons o d'altres.
El rodatge en escenaris reals li dona a la cinta un plus de credibilitat que acaba construït un magnífic retrat d'una societat diversa, dinàmica i molt allunyada dels tòpics més rebregats que ens arriben. Els enquadraments i moviments de la càmera sempre són els justos per tal de transmetre la xarxa d'emocions de tots els personatges.
El fet que el director no prengui partit per qualsevol de les causes que formen la trama i que deixi el final obert demostra la intenció de mostrar sense alliçonar, la intenció, en definitiva, que l'espectador prengui part en la construcció de la "seva" pròpia i particular pel·lícula sense donar-li "tot mastegat".
Una joia, la de la temporada potser, que es mereix un 9 i que es recomana sense contemplacions. Està clar que si la cinta fos europea, per exemple, estaríem parlant d'un èxit de taquilla.
Més informació a Filmaffinity i Carlos Boyero a El Païs