"Criadas y señoras": antiracisme ensucrat

Una història personal, que et fa emocionar al voltant d'un grup coral de dones del sud dels EEUU embolicades en un projecte interracial que les uneix malgrat no resoldre en cap moment els problemes de fons és l'argument d'una obra que no ens decebrà si busquem passar una tarda de diumenge. El ritme i el guió t'absorbeixen i no et solten fins al final fent-te partícip d'una trama de bons i dolents sense cap més pretensió que l'entreteniment. Si a més a més hi afegim una feina d'interpretació d'allò més acurada, destacant el paper de la Jessica Chastain, i amb una ambientació i vestuari molt treballats no es casual l'èxit de recaptació i de públic que ha tingut a l'altre costat de l'atlàntic assenyalant-la clarament com una ferma candidata en la cursa dels Òscars.
És una cinta que no enganya ni te més pretensions que convertir-se en un èxit, ben elaborat, lluminós, optimista tal com manen les tendències i a punt per intentar destacar en la cerimònia de les estatuetes daurades.
Així doncs, estem davant d'un "producte" en la línia dels cànons no escrits que tracta un tema profundament conflictiu amb una estètica "naiff" i evitant el conflicte que no vagui més enllà de la xerrameca i la picabaralla de colla "high school" per tal de garantir una bona estona de "crispetes".
I recorda: "tu ets bona, ets llesta i ets important". La meva valoració no passa d'un 7. Més informació a Filmaffinity.