“Arrugues"?: cap ni una

Un còmic convertit en pel·licula sobre l’Alzheimer i la gent gran tractat des de la ment del mateix protagonista podria caure en la temptació de convertir-se en un melodrama de llàgrima viva i missatge simplista. Ho eviten la combinació de narració lineal i barreja de records dels diferents personatges que mantenen una tensió acompanyada per una bona banda sonora. De fet podem dir que, contradient la mateixa temàtica, es tracta d’una cinta jove, dinàmica i plena de sentit al tractar el tema anant més enllà del dramatisme i exaltant un vitalisme optimista malgrat el final ineludiblement fatalista.
Una cinta plena de simbolismes al voltant més de la mateixa vida i la forma de afrontar-la que de l’exageració dolosa de la malaltia i tot el que comporta. I això no vol dir que el director Ignacio Ferreras, eludeixi la temàtica amb elements escapistes o d’optimisme ensucrat. Tot el que ens diu no aporta res de nou ni sorpressiu però ho fa amb intel·ligència, calidesa i ritme. La lluita d’una colla d’entranyables vellets contra l’esdevenir del temps i la seva marginació social per no-productius resulta un emotiu cant coral a favor de la dignitat i contra l’oblit immerescut.
Recomanable, sense cap dubte. La seva valoració puja fins al 8. Més informació a l'espai Funàtic i a Filmaffinity