"Sherlock Holmes 2": superheroi europeitzat

Cada dia valoro més les cintes que no enganyen. I aquesta n'és una. Tarda de diumenge amb la família diversa  amb edats i gustos tant dispars com us pugeu imaginar. "Què anem a veure?". Un cop d'ull al que fan i que ens pugui agradar a totes i a tots. Au vinga, som-hi!. Fins i tot agafem crispetes!. Dues hores entretingudes i mínimament "formatives". "Has "pillat" tots els "lios"?; li diu la germana gran amb una mica de xuleria per continuar explicant-los i lligant-los mínimament  amb alguna correcció en mig per part dels adults. "Però la primera guerra mundial no va ser més tard?"... "Tan se val, es tracta d'un còmic fet cinema". No crec que hi hagi més pretensions i, de fet, la sala estava plena de persones que semblaven amb els mateixos objectius.
No cal buscar res més en un film que mostra un ritme desenfrenat en el que l'acció és la protagonista per acompanyar una trama de "superheroi i el seu acompanyant/amic al rescat del món amenaçat per un dolent" amb alguns valors afegits que s'agraeixen. En primer lloc el personatge fosc és tan llest com el protagonista i la seva maldat està a l'alçada de la seva intel·ligència. En segon lloc els tocs d'humor irònic i anglès aporten un aire dinàmic i divertit. Finalment, destacar el treballs d'interpretació per part dels dos protagonistes amb una acompanyant d'ètnia gitana que en cap moment dona la talla.
Un producte destinat al consum massiu i l'entreteniment (que no és poc!) amb una mica de dignitat i sense tractar a l'espectador com si fos un estúpid. Apa, li posarem un 6. Més informació aquí.