"Eva": el futur pròxim

En un futur no molt llunyà es reprodueix la lluita home-robot que ha acompanyat la ciència ficció des dels seus inicis. En aquest cas aquesta trama, ja clàssica, s'acompanya d'un relat entre humans prou interessant i emotiu encara que es plantegin algunes situacions innecessàries o resoltes a mitges. La tòpica impossibilitat que els robots esdevinguin éssers amb sentiments i emocions profundes esdevé el repte d'un enginyer que l'havia deixat inacabat alguns anys enrrere. La primera robot "humana" és gairebé perfecta fins que es posen en evidència algunes "petites" disfuncions.
La cinta aconsegueix dissenyar un univers de ciència ficció amb una mica de gust i sense fer escarafalls permanents  dels "avenços tècnics" que ens esperen quatre cantonades més enllà. Hi ha un veritable esforç per no impressionar contínuament amb focs d'artifici innecessaris per tal d'aconseguir un "futur" on el robots es confonen amb els humans i realment són un ajut sense envair l'escena.
Un treball de direcció solid es complementa amb unes interpretacions acceptables, destacant per sobre de totes la d'en Lluis Homar, i es deteriora amb un guió amb algunes parts fosques que no s'acaben de resoldre i un ritme que es desinfla a la part central de la pel·licula.
En definitiva, estem davant d'un òpera prima multipremiada als Gaudí i als Goya, prometedora, marcant estil i atrevida en les formes i el gènere. Es mereix un 7. Més informació a Fotogramas i FilmAffinity