"Intocable": una comèdia rodona malgrat...

El primer objectiu, que no l'únic, de qualsevol pel·lícula ha de ser entretenir. I si ens fiquem en el gènere de la comèdia encara amb molta més raó. Estem davant d'un cas exemplar de comèdia amb una ironia mesurada, intel·ligent i amb el ritme ben dosificat. No és estrany, doncs, que Intocable vingui avalada amb un èxit acaparador de taquilla des de la veïna França.
Podríem acabar aquí el comentari si no estigués escrivint un "perepunyetes" que vol destacar allò que li faltaria o que tracta una mica de puntetes. Estic parlant de la relació que s'estableix entre el dos personatges al no abordar en cap moment, ni de forma irònica, els problemes de la disminució física i la desigualtat esdevinguda delinqüència. Hi passa molt per sobre sense aprofundir en les dues problemàtiques encara que sigui a nivell personal. La pregunta és: com es podria resoldre la relació si les problemàtiques  estiguessin canviades?, i si en Driss fos algerià tal i com és en la vida real? .
De igual manera, defuig qualsevol aproximació als temes conflictius que es podrien abordar: racisme, desigualtat, segregació social, masclisme i un llarg etcètera. La fórmula de buscar protagonistes amables, mínimament compromesos i lluitadors garanteix un mínim d'acceptació massiva. És allò de la resiliència tan necessària en temps de crisi total, que consisteix, bàsicament, en la capacitat de sortir enfortit de forma positiva en superar un trauma vital. Sembla ser que, tots plegats, la necessitem i molt.
La nota la deixo en un 7 pelat. Més informació a Filmaffinity i Fotogramas.