"Un amor": la segona oportunitat?

Aquesta pregunta és la que es debia fer la directora i guionista Paula Fernández a partir d'un conte de Sergio Bizzio. I és que ben be el que hem pogut veure a la inauguració de la 18a edició del Festival de Cinema Llatinoamericà -majoria d'edat per un festival amb la direcció impecable de Juan Ferrer- és un conte de fades amb un nus en mig de 30 anys.
La directora centra tota la trama en tres actors en un triangle amistós-amorós que s'inicia de forma idíl·lica durant unes vacances dels anys 70 amb un ritme narratiu amb continues evocacions al passat i la vivència que va suposar pels dos joves amics la irrupció estrepitosa de la jove i atrevida Lisa com a descobridora dels seus sentiments més íntims i corporis alhora.
El retrobament dels tres amb una càrrega vital de 30 anys viscuts de diferent formes no impedeix la reproducció nostàlgica d'aquell estiu iniciàtic per acabar feliçment amb el retrobament de l'amor etern i estroncat de forma brusca, ingènua i sense continuïtat.
Com a punt fort de la cinta em de destacar el tractament profund que fa de les relacions humanes  fins al punt que es converteix en reiteratiu i una mica farragosa. També destacarem la fortalesa del treball actoral, la impecable fotografia i la música. Com a punt dèbil cal comentar l'excessiva mitificació de l'amor vertader i etern que caldria embolicar en una atmosfera més màgica i que no s'aconsegueix en cap moment. Els contes són molt bonics però tractar un conte com una comèdia realista provoca, en aquest cas, grinyols que s'arrosseguen durant tota la cinta. Li posarem un merescut i digne 5. Més informació a FilmAffinity.