"Las nieves del Kilimanjaro": més enllà del pamflet

La història d'un sindicalista pre-jubilat a la portuària Marsella que s'enfronta a una situació delictiva en la qual es posen a prova totes les seves conviccions i l'aparent fortalesa del seu entorn corria el perill de convertir-se en un pamflet oportunista en època de crisi. Aquesta temença es compensava amb els bons records de la cinta "Marius y Jannette (Una història de amor)" del mateix director, Robert Guédiguian. La lectura de la crítica d'en Boyero al diari el País em va acabar de decidir.
L'encert va ser total. Ens trobem davant un relat realista centrat en la vida d'una parella que ha de fer front a una d'aquelles proves que la vida et fa passar i, malgrat els fonaments vitals semblin ben reforçats, provoca un terratrèmol que ho fica tot a prova alhora que obre alguna dolorosa escletxa. Aquest plantejament aparentment senzill es va deslligant d'una forma coherent, compromesa i mesurada malgrat quedin alguns serrells que no quadren del tot (el paper dels germans abandonats per la mare i les escenes de la comissaria trontollen de forma clara). 
El tractament que fa de la problemàtica social no es queda en cap moment en la superfície de la moralina de la frase feta i espectacular. El director furga en les conviccions més profundes de cada personatge, en el xoc d'opinions contradictòries i, de vegades, molt instintives per donar pas a una llum d'esperança a través d'una solidaritat propera i veïnal. No pretén, i s'agraeix, fer un rentat de consciència de les classes més "insiders" i populars amb una solidaritat mal entesa i caritativa malgrat la crítica ferotge i un pèl exagerada que es fan al serveis socials institucionals.
En definitiva una cinta molt recomanable que cal donar-se presa abans desaparegui de la cartellera. La meva nota és un merescut 8.