"Martha Marcy May Marlene": la llum després una interminable foscor

Estem davant un psicodrama amb una escletxa a l'esperança a partir de les vivències de la protagonista recuperada a la vida "normal" a través de la seva germana i cunyat després d'una traumàtica vivència de dos anys amb una secta que no te res de hippy i si molt de destructiva. El volgut desassosseg que transmet la cinta està perfectament aconseguit amb un domini del plano mantingut i els màgics i eficients enllaços dels nombrosos flashbacks permanents de la jove amb la seva estada a la secta. Un element que d'entrada és una excel·lent carta de presentació per un director debutant amb un treball ple de bones prespectives. 
L'actriu protagonista fa una feina encomiable si tenim en compte que tot el rodatge va durar només vint dies.  Tot i que és germana de les bessones Olsen esta clar que els seus camins estan a les antípodes.
El final es deixa obert i amb algun comentari a la sala d'aquells que volen fer gràcia per part d'algun espectador que no sap ben be el que va a veure. Un final incert en el qual surt una escletxa de sol per darrera la cara de la protagonista, un missatge clar si tenim en compte que durant tot el metratge gairebé no es veu el sol per enlloc.
Una cinta d'estètica indie, multipremiada i que alguns comparen a Winter's Bone que ja vam comentar en aquest bloc. Al meu entendre la comparació es correcta tot i que la situaria en un nivell inferior. La nota es queda en un merescut 8.