“El exòtico Hotel Marigold”: un elogi a l’optimisme de veritat

Cal fer menció, abans que res, de la bona iniciativa que ha tingut l’espai Funàtic d’establir els dimecres amb una programació “low cost” molt complerta a partir d’una convocatòria el seu Facebook. Veure bon cinema amb la sala plena és una experiència que feia temps que no recordava.
En primer lloc cal aclarir el títol. Optimisme de veritat és aquell que es fonamenta en una vida conscient, digna i adaptada a les possibilitats de cadascú en contraposició a l’optimisme ingenu d’empreniduria (ara tan de moda) de pa sucat amb oli i missatge simplon (“si vols, pots”, “el fracas és una oportunitat”,...).
“El exòtico Hotel Marigold” planteja una comèdia  coral de situació amb una colla de personatges diversos, amb itineraris vitals divergents i que l’exotisme i la fugida personal els ubiquen en aquest particular lloc. És en els personatges on hem de buscar la riquesa d’aquesta cinta. Un grup d’actors experts, sense cap pretensió d’amagar anys i amb interpretacions ajustades a un guió que treu molt de suc de situacions que podrien fàcilment caure en la brometa tonta de comèdia facilona.
El guió aconsegueix equilibrar i donar sentit a tots i cadascun dels personatges, sense decantar-se moralment per cap d’ells i dignificant els papers dels “a priori perdedors”. El "desequilibri" apareix en la interpretació molt forçada i poc creïble de Dev Patel (Slumdog Millonaire)
El que no s’aconsegueix és un tractament raonable del sexe amb una mica més de profunditat quedant-se en una superficialitat de broma fàcil i poc rigorosa. La comèdia té aquests problemes: si no es vol “ferir” algunes sensibilitats corres el perill de quedar-te en l’anècdota sense “solta ni volta”.
Recomanable pel seu enginy, la seva fresca gosadia i la bona feina d'interpretació.
Més informació a la fitxa de l'espai Funàtic, a Filmaffinity i a Fotogramas.