"La delicadeza": donarà per parlar

Sempre és bo que una pel·lícula doni per parlar. Aquesta serà d'opinions extremes, segur. 
Estem davant un treball a partir d'una drama romàntic (una parella perfecta escapçada accidentalment) per convertir-se en una història personal de superació de la pèrdua amb la intromissió no volguda i "delicada" d'una comèdia romàntica ensucrada. Un treball amb pretensions de marcar un estil propi amb una visió molt particular de les interpretacions i dels personatges que s'apropa més a una forma més "literata" que pròpiament cinematogràfica. No he llegit el llibre en el qual es fonamenta però per moments tens la sensació que s'estan reproduint, o llegint, paràgrafs sencers de la novel·la amb la noble intenció de ser-li fidel.
El clima, la màgia o l'estil propi que es pretén donar acaba convertint-se en un exercici lloable que no s'arriba a aconseguir caient en els tòpics ridículs o les brometes insulses. L'exaltació de l'amor veritable i romàntic per damunt dels convencionalismes i encotillaments socials no deixa de ser una història molt trillada tot i que hi ha un intent d'innovació a través de la forma narrativa sense estridències i, com el títol indica, ple de delicadesa. És possible que en aquesta aportació formal es fonamentin els arguments de les bones valoracions. En el meu cas no hi veig tal cosa encara que s'agraeix l'intent que es pot donar com a benvingut si tenim en compte que es tracta d'una òpera prima.
Com a element més positiu destacaria les perfectes interpretacions de la parella protagonista amb una menció especial per François Damiens que aconseguix mantenir un difícil estereotip de personatge encantat pel que li està caient a sobre.
Pel·licula recomanable pels que hagin llegit la novel·la, pels amants de les històries romàntiques peculiars,  o pels fanàtics de l'estètica kitsh amb vocació de crear escola imitant "el erizo".
Gràcies, una vegada més, a l'espai Funàtic per haver-nos convidat a la preestrena.