"Carmina o revienta": una força de la naturalessa que caldrà pulir

El primer treball d'un director sempre mereix una mirada generosa i positiva. Està clar que Paco León és energia concentrada que està en Big Bang tot just començat. És aquell moment que no sabem si les partícules de Higgs acabaran omplint els vuits que deixi l'explosió i si tot evolucionarà d'una forma més o menys creativa cap a un univers en equilibri dinàmic.
De moment el Big Bang té bona pinta i tot el que hem pogut veure traspua una frescura i una potència envejables. Malgrat que la idea és ben simple (un breu episodi d'estafa amb recordatoris diversos de la protagonista), els mitjans són limitadíssims (un pressupost de 100.000 € per la part tècnica) i l'equip d'actors són familiars afeccionats, s'aconsegueix un ritme i un atractiu que t'enganxen i et fan passar uns breus setanta minuts d'allò més entretingut. Tot sembla indicar que ha nascut un autor que apunta maneres, idees innovadores i amb coses interessants a dir. Algunes comparacions el fiquen al costat de l'Almodovar en els seus inicis i comparen la força de Carmina amb "todo sobre mi madre". Tot plegat un pèl agosarat en uns moments on fa falta més que mai mirades descarades en un art creat en analògic fa 100 anys i que necessàriament ha de passar a l'era digital amb un llenguatge renovat i innovador.
S'han escrit crítiques sobre els models que transmet, el context "cutre" i ordinari que reflexa, la simplicitat extrema i xavacana de les situacions còmiques i que poden resultar una mica molestes per a les pells fines o erudites. Si es pot "superar" tot això podrem contemplar el naixement explosiu i desordenat d'un nou univers (que també pot ser que es quedi en el No Res tal i com ens expliquen els científics com a possibilitat més previsible en el nostre Big Bang!).
A destacar, també, que s'ha estrenat simultàniament en DVD i en descàrregues on line al portal www.filmin.com en alta resolució per menys de dos euros.