"El irlandés": un western fora de lloc

De vegades m'emporto un xupa-xups (o dos) al cinema. Ahir, sortint de l'enèsima edició de la exitosa jornada Low Cost de l'Espai Funàtic (quin goig veure la sala plena!) en ficar les mans a la butxaca vaig comprovar que el caramel encara estava intacte. Bona senyal!, ni recordava que el portava, la sessió havia estat tan intensa que ni vaig pensar en agafar-lo.
Es tracta d'una comèdia desvergonyida i fosca al voltant d'un policia irlandès una mica especial i que li cau a sobre un cas de contraban de drogues de volada internacional. L'aparició d'aquesta xarxa provoca un daltabaix en l'equilibri arrelat i ple de contradiccions d'una petita població riberenca irlandesa. Per fer alguna comparació propera podríem dir que  aquest agent de l'autoritat es troba entre el nostrat Torrente i qualsevol personatge de l'espagueti western amb la cara del Clint Easwood que us pugeu imaginar. Tot gira al voltant d'ell i la seva peculiar forma de veure el món: una solitud ben portada al costat de la seva mare, un individualisme extrem i enemic de l'autoritat, una visió molt realista i pròxima de tot el que l'envolta i una desmitificació d'alguns elements "políticament correctes" molt instal·lats en el subsconcient col·lectiu (el consum "racional" de drogues, l'humor lligat amb el racisme, la prostitució i l'escatologia, el terrorisme de l'IRA, la eficiència laboral,...) a partir d'un guió i uns diàlegs veritablement enginyosos i propers a l'escola d'en Monthy Python. En aquest punt cal mencionar que es tracta del primer treball del director i guionista John Michael McDonagh el qual apunta molt bones idees que caldrà seguir d'ara en endavant.
Tot plegat es recolza en una música de western, unes tonalitats d'atmosfera grisenca que reforcen el seu caràcter entre èpic i fosc amb unes interpretacions impecables i ajustades als personatges. En aquest sentit cal destacar, a més a més del paper protagonista (Brendan Gleeson), al secundari Don Cheadle en el paper d'agent de l'FBI i, finalment, amic del protagonista del qual cal recordar. la seva interpretació en Hotel Rwanda.
Molt recomanable per a passar una molt bona estona enganxat a la pantalla amb diàlegs i situacions ocurrents en els margues de l'absurd i la èpica.