"Kiseki": màgica infantesa

L'etapa de la infantesa és un referent estesament repetit en molts directors i de difícil concreció sense caure en una nostàlgia ensucrada amb mirada d'adult. L'exemple que se'm acut més proper seria el fiasco de "super 8". Aconseguir traspuar màgia a partir d'imatges filmades no és senzill i sembla ser que no hi ha receptes estàndards. El fenomen succeeix i sembla com si ningú sàpigues com ha passat. En la cinta que ens ocupa aquesta màgia es repeteix de forma generosa i, a més a més, tot està impregnat d'una mirada d'infant pròxima, creïble i deslligada de les convencions adultes. 
La narració en ben simple al voltant de la preparació i realització d'una trobada especial entre dos germans separats per recent divorci dels pares i que aspiren a reunir de nou el grup idealitzat de la família de quatre membres. A l'aventura els ajuden alguns adults -els avis i una mestra- i els acompanyen un grups d'amics que portaran molta riquesa a tot l'episodi. No s'ha d'esperar focs d'artifici ni situacions còmiques o estrafolàries. Estem davant d'autèntica poesia de la quotidianitat infantil vista amb la innocència dels seus ulls on tot és possible i qualsevol desig encara és realitzable si s'hi fica tot l'empeny i una bona dosi d'imaginació. El món es pot esperar un temps abans d'abocar-nos a un altre dia a dia amb un bon sac de frustracions ineludibles.
També cal destacar l'impecable direcció dels dos germans protagonistes i tot el grup d'infants que els acompanyen. Fer menció de la dificultat d'aquesta faceta és reiteratiu però en aquest cas seria molt injust excloure el comentari.
Estem davant d'una pel·lícula aparenmen  senzilla i profunda en indagar en les fantasies i les abstraccions que porten al grup cap a l'aventura. Una cinta que ens fa partíceps en forma d'evocacions de la pròpia infantesa a partir dels nombrosos paral·lelismes que podem construir a pesar de mostrar situacions d'una cultura més aviat llunyana. Aquests "universals emotius d'infantesa" és el que aconsegueix Hirokazu Koreeda comunicar magistralment d'una forma poètica i subtil malgrat l'excessiva durada d'alguns episodis i l'allargament innecessari del final.
Sense cap mena de dubte recomanem aquesta cinta als amans de les evocacions subtils i ritmes pausats ben allunyades de l'efectisme de l'acció frenètica.