"El amigo de mi hermana": comèdia intimista farcida de veritat


Una cinta rodada en 12 dies, sense guió definit i amb un pressupost ridícul te tots els números de convertir-se en un nyap si no si posa tota l'empenta i la sang per tirar-la endavant que, per sort, és el que hi han posat la directora i la parella d'actrius a l'hora d'escriure/improvisar el guió amb l'afegit de la magnífica feina d'interpretació de l'actor Mark Duplass. Es podria dir que estem davant un petit miracle si ho comparem amb els estàndards usuals.
Tot s'inicia amb una trobada de dol d'una colla d'amics degut a la pèrdua del germà del protagonista un any enrere per continuar en un suposat refugi solitari prestat per la millor amiga i en el qual s'hi troba, inesperadament, la germana lesbiana que acaba de trencar una relació i que també necessita una estada de reflexió. El diferents incidents i la reunió dels tres protagonistes dins aquest idíl·lic  paratge ens van mostrant les diferents capes de la seva intimitat fins arribar a la veritat més sincera, profunda i compartida.
Els grans temes de l'existència es tracten d'una forma prou natural i creïble sense caure en diàlegs saberuts i ostentosos: la pèrdua, les relacions especials entre germans, la diversitat de tendències sexuals i la seva acceptació íntima, l'amor i el desamor dolorós, la descendència i la transcendència, l'amistat, el sentit de l'humor... i no segueixo per no fer-me el pesat. Es nota que la forma de treballar ha estat la improvisació que permet diàlegs propers i entenedors a pesar de la volguda profunditat de la trama.
Més enllà d'estètiques indies i cinema d'autor alternatiu cal recomanar aquesta pel·lícula pels que aprecien la dificultat extrema d'una comèdia rodona i pels que estan al voltant dels 30 anys i es trobem en situació de desorientació vital angoixant.
Ui! M'oblidava de la fantàstica interpretació de les dues actrius, Emily Blunt (recordem el seu paper a "la pesca del salmón en Yemen") i Rosemarie DeWitt.