"Siempre feliz": una comèdia amb trampa



Sempre he cregut que moltes vegades es pot fer una crítica més incisiva en el marc d'una comèdia o amb un somriure als llavis que amb el drama més profund o l'analista més seriós. En trobem davant del primer cas. La trama ens narra un cas d'infidelitat múltiple entre dos parelles veïnes centrat en la dona protagonista, Kaja, amb un caràcter optimista i obert per convicció malgrat la seva dilatada i trista experiència vital. A partir de l'efusiva obcecació de Kaja per aconseguir un bocí de felicitat es van desenvolupant situacions iròniques ben travades que van posant al descobert totes les misèries i enganys dels quatre personatges plantejant, parel·lelement, una línia d'acció entre els dos nens respectius basada en una relació de superioritat en els límits del sadisme (una parodia de les relacions entre el primer i el tercer món).
Estem davant d'una òpera prima de la directora noruega Anne Sewitsky a partir d'un quadrilàter de relacions amb una forta presència del sexe i la religió, amb un ritme prou vigorós animat per les cançons d'un grup de quatre cantants, amb unes interpretacions destacables amb menció especial de la protagonista, Agnes Kittelssen, amb unes càrregues de profunditat ben plantejades a partir d'unes situacions humorístiques que ens van portant de sorpresa en sorpresa fins el desenllaç final. 
Una bona dosi d'humor refrescant i rebuscat que ens arriba dos anys! després de la seva estrena i que és del tot recomanable per tothom que vulgui gratar en les relacions d'infidelitat amb un somriure al rostre, tenint sempre present que la felicitat es pot aconseguir encara que hagis d'anar més enllà de l'arc de Sant Martí.