"Amor bajo el espino blanco": puresa, delicadesa i bon ofici

Zhang Yimou sembla que ha tornat als seus orígens havent fet un destacat recorregut filmogràfic. Des del seu debut amb "Sorgo Rojo" plena de poesia visual ens ha regalat d'altres títols a recordar entre els quals destacaria especialment: "la linterna roja" i "ni uno menos". Amb "amor bajo el espino blanco" desfà camí encertadament cap als seus inicis plens de imatges clares i pures amb la intenció estètica de transmetre alguna cosa realment essencial per la nostra existència. I en la recerca essències humanes ens narra una bellíssima i dramàtica història d'amor que ratlla la cursileria en el nostre món occidental  tot i que està impregnada d'una delicadesa i una pau que eviten caure en aquest menyspreu. 
La cinta s'estructura d'una forma totalment ortodoxa en capítols que van presentant l'evolució de la història sense perdre en cap moment l'interès pels dos personatges protagonistes i les seves problemàtiques particulars i molt diferenciades en la primera etapa de la revolució xinesa mentre va donant la justa rellevància als elements històrics que acompanyen la trama. En aquest sentit es presenta una fotografia plena de tons apagats de grisos i ocres en harmonia amb el moment històric repressiu que es trenca amb la jaqueta roja del final simbolitzant la vitalitat.
Com en moltes ocasions en les obres del director xinés ens presenta una excel·lent interpretació femenina que ja li ha valgut algun premi.
Una pel·lícula pausada, plena d'imatges poètiques i subtils al voltant de l'etern i inabastable tema de la nostra essència humana: l'amor idealitzat. Eviteu-la els que busqueu emocions fortes o poc acostumats a la introspecció pausada.