"Frankenweenie": l'univers Tim Burton en un conte

En aquest conte ensucrat amb estètica gòtica i molt personal el director Tim Burton té molt clar com ha de ser el protagonista: les seves fantasies, la seva bondat idealitzada, la seva curiositat inabastable, la família perfecta que l'envolta,... El que s'oblida és que un treball cinematogràfic d'hora i mitja no es pot centrar en un sòl personatge deixant la resta com a simples comparses, sense aprofundir en cap d'ells i assignant-los un perfil molt pla. Per damunt d'aquesta pífia s'aixeca una història contada des d'una ortodòxia impecable i en un univers personal que segurament conté molts elements autobiogràfics que t'enganxa i t'impregna d'una fantasia infantil que, si deixem els prejudicis fora de la sala, et condueix per camins plens d'emocions (podeu qualificar-les de tòpiques, banals o puerils però pures emocions al cap i a la fi). I aquesta és la intenció primera de qualsevol conte que vulgui consolidar-se en l'imaginari col·lectiu. De ben segur aquest ho farà.
Un altra cosa és que tothom esperàvem el retorn del Tim Burton trencador i fantasiós que deixés enrere la greu ensopegada d'"Alícia en al país de las maravillas". No és el cas tot i que estem davant un treball correcte i que es pot aconsellar pels que vulguin veure un conte sense pretensions, amb l'univers Burton conegut i d'un sòl personatge.