"Breaking Bad" : un crescendo formidable

AVÍS: si no heu vist fins l'episodi 8 de la cinquena temporada, val més que no continueu llegint si voleu mantenir les incògnites de la trama.

Ens deixa Breaking Bad (amb 13 nominacions als premis Emmy-2012) fins a l'estiu del 2013, moment que ens han promès la resta de capítols de la cinquena i darrera temporada amb uns quants interrogants oberts i, la veritat, no sé si ho podrem resistir.
S'acaba aquest vuitè episodi amb Hank, el cunyat policia, assegut en un WC llegint dues inicials delatores, WW, escrites com a dedicatòria d'un llibre regalat pel malaguanyat i efímer ajudant de laboratori. Què passarà a partir d'aquí i com ho lligaran amb l'entrada del primer episodi d'aquesta cinquena temporada, en el qual el nostre WW celebra (per dir-ho d'alguna manera), el seu 52è aniversari molt lluny del seu domicili?
En aquestes darreres dues temporades i mitja hem tingut el plaer de contemplar un conversió paulatina i espectacular que ens porta fins la mítica frase del final de la quarta temporada: "I wont". Frase pronunciada amb un to molt allunyat d'aquell apàtic professor de química i cada vegada més propera al monstre Heisenberg que hem acabat despreciant en un fantàstic viatge des de  l'empatia al rebuig ple d'enigmes i enganys sibil·lins. Un viatge des de la protecció de la família per sobre de tot fins l'acceptació de la rancúnia, la venjança i, en definitiva, el poder com a únics motius vitals.
Aquests darrers episodis ens han regalat una autèntica joia de secundari en el nom de Jonathan Banks en el paper d'eficient encarregat de la "seguretat" en una primera època de l'enigmàtic Gustavo Fring de "pollos hermanos" i, posteriorment, de la mateixa societat Heisenberg, la qual acabarà convertint-se en la seva pròpia tomba. Un secundari que es menja l'escena i que fins i tot fa perillar les ajustadíssimes interpretacions dels dos protagonistes.
L'Anna Gun en el paper d'Skyler continua amb una interpretació memorable i, finalment, plena de ràbia i odi cap al seu marit amb una frase que ho resumeix tot “I’ll wait for the cancer to come back” i que no li diríem ni al nostre pitjor enemic.
Però si hi ha un element per destacar és, sense cap dubte, el seu guió ple de rastres que s'arrosseguen i que enigmàticament no ens abandonen, farcit de moments intensos ben distribuïts i harmonitzats i construït amb la intenció d'enganxar-te per no donar-te descans. Ens queda la incògnita de la càpsula de verí, l'ull de l'ós de peluix i recordem les escenes dels vuit assassinats al ritme de la música o l'Skyler entrant vestida i embadalida a la piscina. Per mencionar-ne algunes....
Resulta molt difícil entendre com ens deixem passar aquesta meravella mentre al "prime time" televisiu ens inunden amb autèntica porqueria i la única que s'atreveix (TV3) la programa en un horari intempestiu i impossible. Enigmes del mercat "globalitzat" que no s'entendran mai.
Una sèrie que no recomano als que no us vulgueu esclavitzar d'una droga que enganxa de debò tot i que s'acabi en el darrer episodi amb un "I'm out" del monstre Heisenberg al qual ja no es creu ningú.