"El festin de Babbete": elogi a la gratitud, la comunitat i la senzillesa

Ha estat una bona experiència recuperar una cinta de l'any 1987 i comprovar que manté una fermesa digna de destacar, fonamentada en un guió molt treballat i, sobretot, unes escenes molt ben ajustades en temps i moviment de càmera.
El destí de Babbete i les dues germanes que l'han acollit sembla estar clavat en les arrels d'una petita localitat pescadora del nord de Dinamarca amb una vida rutinària, allunyada de qualsevol centre neuràlgic de l'època i amb una estricta dependència d'una economia de subsistència quant una atzarosa circumstància sembla que podrà treure definitivament a Babbete d'aquell racó de món per tornar-la a la glamorosa Paris. En aquest moment crucial la protagonista decideix donar l'oportunitat als seus veïns de tastar les seves creacions com a destacat xef de la capital parisina. La preparació, elaboració i el conseqüent banquet ocupen un bon tros del minutatge en el qual es mostra el millor de cada persona a partir de l'experiència culinària a la qual estan participant amb delit.
Les interpretacions estan totes a una alçada encomiable i tot plegat aconsegueix transmetre una pau i una plenitud a partir d'una trama i una situació ben senzilles i austeres. I aquest és el valor més destacable que aconsegueix el director Gabriel Axel, molt allunyat de qualsevol efectisme o pompositat innecessàries. 
Recomanada per tothom que vulgui assistir a una trama ben fàcil i assequible, contada pausadament amb una bona feina tècnica digna del millor artesà.