"En la casa": benvolguts esclaus...

Sortir de la sala i comentar que "val la pena tornar-la a veure" és un bon símptoma. De fet, qui no ha volgut transformar-se alguna vegada en Scheherezade, la narradora i futura reina, que acaba embadalint, educant i "esclavitzant" a tot un sultà letalment rancuniós per un despit matrimonial?, qui no somia en mantenir la boca oberta de l'auditori amb el seu relat ja sigui el més senzill conte tradicional, "una humil ressenya perduda en la xarxa" o les més complexes obres, en forma de novel·la, teatre, cinema o òpera?. En François Ozon  ho aconsegueix de bon principi i no ens abandona fins al final.  
La cinta la protagonitza un alumne (esclau i futur rei) que per tal de millorar la nota de l'assignatura es proposa construir un relat per capítols que atraurà de tal manera l'atenció del professor (el sultà) que l'acabarà convertint en el seu esclau i còmplice de la mateixa estima il·limitada per la ficció que està construint a mesura que avancen els minuts. Finalment, tots dos acaben units per la mateixa atracció passional cap a la ficció amb la intenció de superar dues realitats fosques i gens atractives. Pel mig una barreja dual perfectament construïda amb un guió ben encaixat i uns efectes cinematogràfics que aporten frescor i una mica d'ironia a les diferents situacions. Un petit consell: no us obsessioneu en distingir sempre el que es real i el que no. Deixeu-vos portar per un joc de miralls i enganys que no us defraudarà.  
Les interpretacions del grup d'actors són d'allò més ajustades destacant Fabrice Luchini en la figura del professor Germain.
"En la casa" és un plat que aporta crítica social sense caure en la consigna, que diu més sobre educació que qualsevol del darrers treballs que s'han presentat sobre el tema, que reflexiona sobre la pròpia existència i les nostres relacions sense entrar en fosques profunditats,... en definitiva una bona amanida amb molts ingredients barrejats en harmonia, per a paladars exigents i que defugen l'avorriment.
Molt recomanada per tots els que vulgueu deixar-vos hipnotitzar per un fantàstic joc de faules suggeridores que perduren, convertint-nos, tots plegats, en uns "esclaus" temporals d'en Ozon.