"La pequeña Venecia (Shun Li y el poeta)": amor (platònic) sense fronteres

Cal fer esment, en primer lloc, que no s'entén de cap manera l'estrafolària traducció del títol. No hi pinta res la ciutat de Venècia quan al títol original no hi era a no ser que es tracti d'un estúpid acudit de qualsevol publicista que passava per allà.
La trobada i relació de Shun Li i Bepi es desenvolupa a la ciutat de Chioggia (Veneto) al voltant d'un petit bar de pescadors amb dues històries diferents d'immigració a les espatlles, envoltats d'un ambient d'aquells que anomenem "autèntics" i que, realment, estan plens de prejudicis i foscors impenetrables. Shun Li és d'origen xinès i ha de treballar esclavitzada per tal de poder pagar el viatge del seu fill de 8 anys des de la Xina. Bepi és un ancià pescador que prové dels Balcans i es dedica a fer rimes fàcils en el seu temps lliure.
Una amistat inicial va creixent pausadament embolicada d'un paisatge lleganyós i grisenc (magníficament fotografiat, per cert), amb unes interpretacions destacables i acompanyada d'una música generosa per arribar a una relació molt més profunda i, alhora, impossible. El ritme és volgudament pausat i melangiós, ple de moments amb una màgia elegant sense ser empalagosa per mostrar-nos, finalment, un desenllaç ple de sentit i simbolisme. 
El tractament que es dóna a la problemàtica de la immigració està ple d'una veracitat que parteix de les pròpies relacions enverinades entre suposats veïns i col·legues. Una visió que busca les arrels més profundes i personals d'aquest assumpte.
Una interessant pel·licula,  recomanada pels que busqueu imatges poètiques amb sentit i credibilitat sense depreciar una aproximació prou destacada a la qüestió social de la integració de la persona immigrant.