"Submarine": maduració adolescent pasada per aigua

La síntesi amb missatge més senzilla que se'm acut de la pel·lícula seria que "per madurar, un s'ha de mullar". El final així ens ho mostra gairebé d'una forma literal.
El nostre protagonista,Oliver, es troba en aquella etapa de creixement en la qual el món apareix davant seu com una barreja agredolça que no ve de gust a la primera i que la seva riquesa i gaudi està en tastar-la sense por per arribar al fons de la seva complexitat. Oliver és un adolescent que ens va desgranant els seus pensament i vivències amb una veu en off omnipresent, potser massa i tot, per mostrar-nos un perfil prou interessant i rebuscat. Aquesta presentació està feta un amb estil caricaturesc i amb una ironia barreja de cinisme i màgia onírica. Les imatges van acompanyant la narració amb una varietat exhaustiva de tècniques cinematogràfiques que estan més a prop del poti-poti sense sentit que d'una necessitat comunicativa argumental. Malgrat tot s'aconsegueix crear un personatge entre melangiós i heroic, una explosió incontrolada de necessitat d'afirmació que conté unes bones dosis de enginy i originalitat, dibuixant una peculiar caricatura juganera
Al protagonista l'acompanya Jordana, la noia dels seus somnis, una caputxeta vermella magníficament interpretada per Yasmin Paige que s'acaba convertint en l'autèntica reina de la segona meitat de la cinta aportant un valor afegit destacable.
Interessant obra recomanada per a tots els que busqueu originalitat, ironia i noves propostes submergides en universos intimistes i pseudo romàntics. Ah! I no us deixeu escapar la música amb cançons d'Alex Turner.