“Argo”: bon ofici saltejat de tòpics



Per començar, una advertència: si us surten granets davant de qualsevol exaltació patriòtica i trivial de la indústria Hollywodiana és millor que no aneu a veure “Argo” perquè en sortireu amb la pell ben farcida. En canvi, si us deixeu el prejudicis fora i esteu en disposició de gaudir d’un bon cinema d’intriga basat en fets reals (el rescat de sis diplomàtics al Teheran de 1979), aleshores no us perdeu aquesta petita joia que traspua bon ofici pels quatre costats  que malgrat li sobrin els darrers quinze minuts i la descompensada interpretació del protagonista. Aquest, que és el mateix director, no està a l’alçada del grup que l’acompanya.
L’acció es desenvolupa en un crescendo magnífic que et manté enganxat a la pantalla amb l’emoció a flor de pell tot i que el desenllaç sigui conegut. També s’agraeixen, pel seu enginy i la seva ajustada interpretació amb tocs irònics que mantenen sobre la mateixa “fàbrica de somnis” (o de mentides), la veterana parella formada per John Goodman i Alan Arkin.
Recomanada a aquells que vulgueu passar una bona estona de suspens amb una admirable ambientació i un guió que t’atrapa.