"El bosc": màgia en mig la barbàrie

Em ve de gust mencionar en primer lloc la magnífica curta estona que ens van obsequiar en forma de diàleg espontani i fresc el director, Òscar Aibar, i el guionista de luxe, Albert Sánchez Piñol en la sessió del dissabte 15 de desembre a l'espai Funàtic. Van ser quinze minuts de somriures i confidències sense corses plens d'autenticitat.
La cinta es basa en un conte breu de l'Albert i que transcórrer en un mas aïllat de la comarca del Matarranya entre l'esclat i l'acabament de la guerra civil espanyola. Si penseu que ja heu vist totes les seves versions possibles us equivoqueu. A "el bosc" en mostra una guerra en un lloc on l'èpica no és possible ("per no tenir no tenen ni cacics"), s'allunya del retrat simplista i políticament correcte al hora que ho barreja amb elements fantasiosos que li donen un to ple de màgia estrafolària, fresca i, perquè no, divertida. Estem davant una proposta atrevida i arriscada que mereix tota la nostra benèvola comprensió per tal de deixar de banda errades en la temporització i  l'encaix del guió per tal d'apreciar una visió particular i prou interessant.
També cal destacar la intencionada i treballada versió en català amb accent marcadament occidental (o "matarranyenc" com deia el director) com un valor afegit que encara resta normalitzar dins l'àmbit catalanoparlant. Tal i com s'afirma en una escena: "no fem el que volem, fem el que podem".
Les interpretacions són prou dignes amb la "curiositat", comentada en la introducció, de la participació estel·lar d'en Tom Sizemore ("Salvar al soldado Ryan" entre d'altres)
Recomanada per a tothom que vulgui entrar en un relat ple de fantasia juganera, sense enganys ni caretes fingides d'una època prou dramàtica.