"Holy motors": una raresa vitalista i provocadora

Porto dos dies donant tombs a la xopada d'imatges suggerents i desafiants que vaig rebre. "Holy motors" no pot deixar indiferent. Tot comença amb el mateix director obrint pas amb les seves pròpies mans a traves d'una pared/bosc per mostrar-nos una platea de cinema plena d'espectadors mig ¿adormits o morts?. Tota una declaració d'intencions que dona sentit a tot el que vindrà a continuació: un grapat d'accions o performances per tal d'activar a tots els somnàmbuls asseguts a la platea. Aquestes intervencions les duu a terme el protagonista Òscar a cavall d'una limusina que li serveix de transport, camerino i casa?. I és que la seva "feina" consisteix en realitzar diverses accions/cites  amb la intenció de mantenir la força de la realitat tangible en front la virtual que s'ho està menjant tot i està convertint la sala d'espectadors en mòmies anodines.
En aquest sentit hi ha dos escenes claus. La primera és el final que millor no dir res per mantenir la sorpresa. La segona es desenvolupa en el cementiri parisí de  Père-Lachaise  en el qual totes les làpides porten per inscripció una invitació a visitar la web personal del mort com a únic epitafi. La realitat virtual com a permanència i transcendència vital que s'allarga més enllà de la vida.
Cada intervenció del treballador/actor és, a part de un regal estètic i visual, una reivindicació de tot allò vital, real i instintiu que configura la existència humana per sobre d'allò virtual. Unes demandes que tracten del mateix destí com a bifurcació de camins que no tenen volta enrere, de l'amor com a element vital i essencial, del contrast entre lletjor i bellesa com element substancial i humà, de la violència instintiva, de la misèria,... construint un manifest vitalista a favor de l'ofici d'actor i de tot allò més cutani que conforma la nostra existència alhora que ens alerta d'acabar convertint-nos en una manada de homínids insensibles "penjats" de la virtualitat més insípida.
Fins aquí la meva interpretació després llegir-ne d'altres totalment diferents però no allunyades del que seria l'essencial. I aquest es un altre mèrit de la cinta: és una proposta suggerent  que permet diferents visionats i que no et deixa indiferent.
Potser no és la millor cinta de l'any però no us deixeu engatusar per aquells que diuen que "no s'entén". Obriu els ulls i tots els porus de la vostra pell i deixe-vos portar per l'instin. La raó ja apareixerà en acabar. No us la perdeu. Ah! i feliç 2013!