"Reality": entre el somni i la crua realitat

Comença com un somni i a mesura que avança es converteix en un malson ben amarg. L'argument dona voltes a la dèria esbojarrada d'un peixater d'un popular barri napolità per tal d'aconseguir entrar a la casa del  "gran hermano". El plantejament que tenim davant se situa entre la màgia i el surrealisme, un melodrama amb esquitxades còmiques que compta amb unes bones interpretacions destacant  al protagonista, Aniello Arena, tot un descobriment tenint en compte que es tracta d'un condemnat per homicidi de la camorra. Sembla ser que aquest programa de reinserció a través del teatre funciona prou bé al país veí.
La cinta no acaba de lligar el canvi malaltís en el personatge passant d'un dia per l'altre de ser la persona més cabdal a ser un obsés llunàtic. No queda ben clar el perquè de tot plegat i negiteja veure un canvi tan sobtat.
Tampoc s'entén la benevolència cap al món televisiu amb les seves trampes i enganys. Es donen pistes sense entrar en matèria i es percep com una oportunitat perduda perquè raons en sobren. Fins i tot l'escena final, que enllaça plenament amb la inicial tot tancant el cercle, s'aproxima molt més a un somni decadent i fosc que a una crítica impecable.
Recomanable per si voleu "patir" un melodrama ben interpretat i ben ambientat malgrat no aconsegueixi completar cap de les propostes que apunta.