"Amor" i angoixa, molta angoixa!

El desenllaç vital d'una parella benestant i instruïda filmat dins la seva mateixa casa seria el resum més breu que se'm acut. A partir d'aquí totes les consideracions aniran al voltant del patiment punyent que es transmet durant la major part de la seva durada.  I és que un del seus actors protagonistes ja ho comentava: "a les pel·licules del Haneke pateixen els espectadors i no els actors". Prou que és ben cert!. Fins i tot hi ha algun crític que la qualifica dins el gènere del terror.
Fet el primer aclariment cal destacar que estem davant una obra notable en molts sentits. Començant per les perfectes interpretacions ajustades a plans llarguíssims en  els quals la qualitat dels figurants és clau per tal de mantenir la trama. Els dos veterans protagonistes ho borden.
En segon lloc cal destacar la sensació d'opressió creixent amb tot el metratge realitzat dins del mateix habitatge, amb plans fitxes sense cap moviment de càmera efectista i amb uns enquadraments molt ben pensats.
El ritme es d'una lentitud gairebé exasperant amb la intenció, aconseguida al meu parer, de regirar les més íntimes i profundes conviccions al voltant de temes, una mica tabús actualment, com poden ser la decadència corporal i mental, el tracte personal (no professional i asèptic), la companyonia, la veritable assumpció de la mort, la capacitat de resistència (amb una bufetada terrorífica i memorable alhora), la capacitat de decidir,...
Recomanada pels que vulgueu atansar-vos a tots els plantejaments exposats sense ambigüitats ni por per afrontar-los pausadament amb una cruesa a flor de pell.