" De óxido y hueso": cru amor entre supervivents

L'Alí és un supervivent petri que es troba sense feina i a càrrec del seu fill.  Es veu  abocat a refugiar-se al garatge de la casa de la germana mentre treballa esporàdicament de porter de seguretat en una discoteca on coneixerà una entrenadora d'orques d'una parc aquàtic. A partir d'aquí s'inicia una relació a les antípodes del romanticisme rosa entre dues persones en les que la seva corporeïtat instintiva i blindada marca un esdevenir farcit de cruesa, violència i atracció animal fins al moment cabdal que provoca "el canvi" necessari.
Uns personatges gens expressius es relacionen amb una austeritat de bones maneres o mostres d'afecte que provoquen en l'espectador  un malestar angoixant i impactant. L'expressivitat de la cinta va a càrrec de les imatges amb una intencionalitat intimista i que destaca detalls de les emocions dels personatges. Contrallums impossibles, enquadraments detallistes i moviments de càmera subjectius es van succeint en contraposició a la volguda inexpressivitat  fèrria dels dos protagonistes.
La primera part t'enganxa amb un magnetisme frenètic amb una barreja estranya de crues emocions magníficament transmeses i expressades. Resulta més tòpica i tranquil·litzadora  la part final perdent, i és que era molt difícil de mantenir!, la potencia de la primera.
Un melodrama dels que no et deixen indiferent i et provoquen reaccions molt cutànies al tractar d'una forma directa i sense embuts tot el que es relaciona amb la concepció de cos: el cos mutilat, el cos aparador i exhibicionista, el cos violent, el cos sexual, el cos inexpressiu,...
Destacada i recomanada per tastar una crua relació d'amor amanida amb una corporeïtat instintiva i poc romàntica.